Feina de classe

JOAN RAMIS I RAMIS

1. Moviment literari al que pertanyen
Escriu poesia i teatre.

2. Segle o anys en que van viure
va neixer a Maó el 27 d'abril de 1746 va morir el 12 de febrer de 1819.

3. Obra o obres que van publicar
Lucrècia. Carbonell, Jordi. Barcelona, Edicions 62, 1968.
Història de la literatura catalana. Barcelona, Ariel, 1964.
Ramis i Ramis, Joan. Institut Menorquí d'Estudis, 1988.

4. Gènere que conreaven
Tragèdia, tragicomedia i amor.


FRANCESC VICENT GARCIA I TORRES
És conegut amb el sobrenom de Rector de Vallfogona

1. Moviment literari al que pertanyen
Prosa, poesia i teatre.

2. Segle o anys en que van viure
Va nèixer al Baix Ebre al 1582 i va morir al 1623.

3. Obra o obres que van publicar
"A una hermosa dama de cabell negre que se pentinava en un terrat amb una pinta de marfil" o "les Dècimes d'un galan a les llàgrimes d'una dama".

4. Gènere que conreaven



JOAN TIMONEDA

1. Moviment literari al que pertanyen
Va ser escriptor i editor. Era Cançoner.

2. Segle o anys en que van viure
Va viure a València entre 1518 i 1520 i va morir al 1583

3. Obra o obres que van publicar
Va escriure la "Gran Enciclopedia Catalana"

4. Gènere que conreaven
Dramàtic, arranjador i refonedor.


RAFAEL D'AMAT I DE CORTADA
Conegut com Baró de Maldà

1. Moviment literari al que pertanyen


2. Segle o anys en que van viure
Va nèixer a Barcelona l'any 1746 i va morir el 1819.

3. Obra o obres que van publicar
Calaix de sastre

4. Gènere que conreaven
Literatura popular.


CRISTÒFOR DESPUIG

1. Moviment literari al que pertanyen


2. Segle o anys en que van viure
Va neixer a Tortosa l'any 1510 i va morir al 1574.

3. Obra o obres que van publicar
"Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa", "Llibre de les grandeses de Tarragona", "Históricos de la fundación" i "Nombre de la ciudad de Barcelona"

4. Gènere que conreaven
Renaixement.

colee

Jaume.. tornem altre cop....
( vaja merda )

Vacancesss

JAUME ANEM DE VACANCESSS!!!!!!!

Que hem après?

A mi venir a informàtica m'ha semblat tot un detall Jaume, està molt bé, he après que es un blog, que no sabia ni que existia... El blog esta bé, he apres tot aixo:
- Els textos persiasius.
- Paraules del Mar.
- Les llengües del institut del Raval.
- La diglòssia, el bilingüisme, la llengua minoritzada i minritaria.
- Paraules dels castellers.
- Les llengues d'Europa.
- L'Esperanto.
- bilingüisme.
- El Carpe diem.
- La Societat Catalana Jules Verne.
- I que es pot aprobar català gracies al blog.

Jaume, espero que ja sapigues que de tot això ja no me'n recordo casi de res.

Unes fotoss

Aquesta significa que esta prohibit fer pipi o fer caca, pero que MAI trobaràs un WC...

I aquesta altre significa que si estàs al pantà i fas pipi, te la tallaran...

Text persuasius

La primera imatge: que no hi ha cap insecte que es resisteixi al matainsectes i com que el superman sembla un insecte surt el seu braç a terra, com si estigues mort.

La segona imatge: esta reservat per els conductors que beuen alcohol, es refereix que si beus alcohol potser acabaries aparcat on hi ha la marca.

Jaume, poso aquesta imatge molt divertida...

Activitats del mar

1. Escriu un mot o una expressió sinònima dels mots següents que han aparegut en el text predictiu:
vessant - desnivell
moderades - moderar
restringint - restringir
acusat - demandat
cotes - ni idea
maror - ni idea

2. Busca a la xarxa un exemple de text predictiu (en català), copia'l al teu bloc i digues quines característiques pròpies del text predictiu hi trobes.

Durant la matinada se n'esperen qualsevol punt, febles i localment moderades al llarg vessant sud del Pirineu i Prepirineu Occidental. Al del Pirineu, on seran continuades, i al quadrant nord-est del país, on seran més aïllades. La cota de neu al vessant nord del Pirineu baixarà fins als 800 metres de matinada, i pujarà al final del dia fins als 1.000 metres. a la resta del Pirineu Occidental se situarà a l'entorn dels 1.000 metres, mentre que al sector oriental rondarà els 1.200 metres.

- Perífrasis de probabilitat ( esperen, seran, ... )
- Temps condicionao, subjuntiu o futur simple ( baixarà, pujarà, ... )
- Adverbis i locucions ( qualsevol, continuades... )

3. Consulta la següent adreça i ordena els termes referents a l'estat de la mar, de més tranquil·la a menys:
mar plana > mar arrissada > marejol > maror > forta maror > maregassa > mar brava > mar desfeta > mar molt alta > mar enorme.

4. Busca el significat de cada una de les expressions següents que contenen la paraula mar:
- mar de fons: capbussar-te al mar
- mala maror: fa mal tormenta
- tirar a mar: anar-se'n al mar
- fer-se a la mar: comprar-la?
- no trobar aigua a mar: que no hi ha aigua
- mar de llamp: hi ha tormenta

Les llengües del institut del Raval

Digues quantes llengües ens poden ensenyar els alumnes d'aquests institut del Raval de Barcelona.
25
Alemany, Anglès, Àrab, Armeni, Bengalí, Berber, Búlgar, Català, Espanyol, Francès, Gallec, Hindi, Ilocano, Italià, Pahari, Paixto, Pangasinan, Panjabi, Portuguès, Quitxua, Romanès, Rus, Tagalog, Urdú i Xinès.

Digues el nom de les llengües que s'hi afegiran aviat.
- Fang - Guaraní
- Tai - Serbocroat
- Ucraïnès - Georgià

Cerca en la pàgina web anterior l'apartat curiositats i aparella les paraules següents amb la llengua de la que provenen.
Paraules - Llengues
gimcana - hindi
vermut - alemany
màscara - àrab
melmelada - portuguès
patata - quítxua
te - xinès

Les preguntes seguents

Què és la diglòssia?
És una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment pel govern i en texts formals, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada.

Què és el bilingüisme?
L'ús alternat de dues o més llengües.

Què és una llengua minoritzada?
És la que es troba en una situació de desigualtat, tant en els usos públics, com privats, dins del seu territori a causa de la presència d'una altra llengua.

Què és una llengua minoritària?
És la que té pocs parlants, però que és utilitzada en tots els ambits de la societat.

Què és la normalització lingüística?
És un procés a través del qual una llengua accedeix a desenvolupar-se i usar-se dins d'àmbits que anteriorment ja estaven ocupats per una altra llengua.

En Jaume a Info-4

Jaume, mola més aquesta versió

Els castellers

De les activitats, he après:
Els castellers son cadascun dels homes i els nois que fan els castells castell.
Les manilles es el grup reduit de castelles que, situats al nivell del terç i pel damunt del folre, servien de contrafort al quart pilar de vuit.
El folre es el contrafort sobre la pinya d'un castell.
El pilar es el conjunt de persones que recolzen el basament d'un castell
la cançó que no falti.

Les llengues d'europa

Espanya: Castellà, Català, Gallec i Basc.
Portugal: Portugués.
França: Francés, Occità, Franco-provençal, Català i Bretó.
Regne Unit: Anglès i Galès.
Belgica: Noerlandès.
Holanda: Frisó.
Alemania: Alt Alemany i Baix Alemany.
Noruega: Noruec.
Suecia: Suec.
Finlandia: Finès.
Russia: Rus.
Estonia: Carelià.
Letonia: Letó.
Lituania: Letó.
Bielorussia: Bielorús.
Ucraina: Ucrainés.
Polonia: Polonés.
Republica Txeca: Txec.
Republica Eslovaca: Eslovac.
Hungría: Hongarès.
Romania: Romanès.
Suissa: Franco-provençal.
Eslovenia: Eslové.
Bosnia-Herzegovina: Servo-croat.
Bulgaria: Bulgar.
Turquia: Turc.
Grecia: Grec.
Italia: Italià.

L'Esperanto

El esperanto es una llengua auxiliar artificial creada per el metge
pòlac L. L. Zamenhof en 1887 com resultat de una dècada de treball,
amb la esperança que es converteix en una llengua universal. El
primer llibre publicat va ser "La lingvo internacia" (en espanyol).
El pseudonim de Zamenhof, Doktoro Esperanto, molt aviat es va
convertir en el nom del idioma en si.

Cap país ha adoptat el esperanto com llengua oficial. En la
actualitat conta entre 100.000 y 2.000.000 parlants. Respecte a
parlants, en 1996 hi havia entre 1.000 y 10.000 parlants de
esperanto.

El vocabulari es va extraure de molts idiomes. Algunes paraules
noves tenen el seu origen en idiomes no indoeuropeus, com el
japonés, per ser considerats internacionals. Tanmateix, la majoria
del vocabulari del esperanto procedeix del llatí, les llengues
romanes (principalment el italià i el francès), el alemany i el
anglès.

El esperanto s'escriu amb una versió modificada del alfabetic llatí,
que inclou 6 lletres amb un diacrític: ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ y ŭ (es a dir,
c, g, h, j, s circumflex, i o breu). El alfabet no inclou les
lletres: q, w, x e y, excepte en nombres extranjers no asimilats.

Les llengues catalanes

La gent que ha vingut de fora a catalunya, ( immigrants ), han aportat varies llengues noves, tot i que la llengua de Catalunya és el català, a la vall d'aran es l'aranès. Pero també es parla el castellà i l'anglès.

Video en català

Trobairitz

El Trobairitz van ser poetes occitanes del segle XII. Poques han estat edtudiades o traduïdes.

Són conegudes Azalais de porcaraigues, Castelhoza o la Comtessa de Dia, però sovint només apareixen a les revistes molt especialitzades. El primer estudi que s'ha fet sobre elles es de Magada Bogin.

Les trobairitz eren dones força agosarades que cantaven l'amor que sentien pels seus amants amb molt d'atreviment i cortesia. Dones que sabien de lletra i de música i competien amb els trobadors per ser bones "corteses", tot un exemple d'igualtat de sexes, a l'Edat Mitjana.

Carpe diem

Carpe diem, ve del llatí, que significa "Aprofita el dia" S'utilitza molt en la literatura renaxentista posterior al segle XV.

Venia del poeta llatí Horaci qui va dir per primer cop aquesta expressió a l'Oda 1,11:
Carpe diem quam minimum credula postero("Aprofita el dia, no confiïs a demà"), és un tema recurrent en literatura universal com una exhortació a no deixar passar el temps; o bé, gaudir dels plaers de la vida deixant a un costat el futur, que és incert.

Així mateix es pot traduir "Aprofita el moment", "Viu el moment", Aprofita l'oportunintat i no esperis a demà, per què pot passar que demà l'oportunitat ja no existeixi".

Poema de Angel Guimerà

CANT A LA VINYA

Que Déu te guard, oh vinya catalana!
Mar de verdor que serra amunt t'estens!
Mon pit s'eixampla al respirar ta ufana,
si enfonso els peus enmig de tos serments!

I et vull, i et tinc mateix que una altra esposa,
i els fills del cor els fem pujar tu i jo.
El meu amor te torna més hermosa,
i et dono fins la sang amb la suor!

Benhaja el sol que et besa cada dia,
i la pluja abundosa davallant
sobre tos pàmpols, llengües d'harmonia
que els aires mouen, mon delit cantant!

Com tos sarments s'abracen en la terra,
que s'abraci al damunt la nostra gent.
Oh vinya de la plana i de la serra,
dóna'ns força i noblesa eternament!

Enllaços

He mirat al blog del Jaume. He anat mirant el que s'ha de posar ihe estat buscant al google. He buscat el IES al google, pero la pàgina no funciona. He posat al google "ramon casas i carbó" i he trobat la pàgina. Quan he acabat he buscat el "gran diccionari de la llengua catalana". Després un escriptor de palau, Josep Maria Folch i Torres. I les notícies a TV3. Els enllaços serveixen per posar com uns "drassera" per anar als blogs o pàgines web.
No puc posar imatges.

Falta d'ortografia

Hola, mira el altre dia amb que hem vaig trobar... una falta, com les del Jaume, jaja.

SCJV

La Societat Catalana Jules Verne (SCJV) té un objectiu: estudi, difusió i l'obra de Jules Verne. Els membres de la SCJV reben informació relacionada amb Verne i la seva obra, així podran participar en totes les activitats que la Societat que organitzi.

L'època de Jules Verne, neix 1828 i mor el 1905. Cap altra obra literària no ha reflectit tan planetàriament com la de Verne la història de l'època. Basat fonamentalment en una explotació ferotge del proletariat, sense més límits que els que fixava la seva pròpia supervivència i reproducció, el desenvolupament ràpid del capitalisme durant el segle XIX va també lligat als progressos de la ciència i de la tècnica.