L'Esperanto

El esperanto es una llengua auxiliar artificial creada per el metge
pòlac L. L. Zamenhof en 1887 com resultat de una dècada de treball,
amb la esperança que es converteix en una llengua universal. El
primer llibre publicat va ser "La lingvo internacia" (en espanyol).
El pseudonim de Zamenhof, Doktoro Esperanto, molt aviat es va
convertir en el nom del idioma en si.

Cap país ha adoptat el esperanto com llengua oficial. En la
actualitat conta entre 100.000 y 2.000.000 parlants. Respecte a
parlants, en 1996 hi havia entre 1.000 y 10.000 parlants de
esperanto.

El vocabulari es va extraure de molts idiomes. Algunes paraules
noves tenen el seu origen en idiomes no indoeuropeus, com el
japonés, per ser considerats internacionals. Tanmateix, la majoria
del vocabulari del esperanto procedeix del llatí, les llengues
romanes (principalment el italià i el francès), el alemany i el
anglès.

El esperanto s'escriu amb una versió modificada del alfabetic llatí,
que inclou 6 lletres amb un diacrític: ĉ, ĝ, ĥ, ĵ, ŝ y ŭ (es a dir,
c, g, h, j, s circumflex, i o breu). El alfabet no inclou les
lletres: q, w, x e y, excepte en nombres extranjers no asimilats.